Per una altra banda, fa setmanes vaig reflexionar molt a partir d'un fet que em va marcar. Mai heu tingut la sensació de posseïr la extranya capacitat de ser invisibles? La teua pell miraculosament es torna tant transparent com un cristall acabat de rentar. La conseqüència d'aquest fet és que no eres vist per certs éssers humans que circulen al teu voltant. Tan de bò pogués fer això en altres circumstàncies de la vida, però aquest sorteig de l'invisible no és com els de la tradició popular nadalenca.
Desgraciadament, en el món en que vivim, això de tenir personalitat està "obsolet" (entiéndase por caducado, anticuado, viejo, pasado de moda). Però què és això de personalitat? "La personalitat és el conjunt de valors, qualitats, defectes, creences i experiències que distingeixen a una persona de les altres quant a la manera d'ésser, al marge de l'aspecte físic."
Alguns trets de la personalitat que ens distingeixen d'altres persones serien: la calidesa respecte els altres, la inteligència i capacitat d'aprenentatge, l'estabilitat emocional, la seriositat, el domini sobre els altres, el grau de seguiment de la norma, la timidesa, la sensibilitat, la confiança, la imaginació, l'extroversió, la seguretat, l'obertura al canvi, la tendència a la solitud, el perfeccionisme i el nerviosisme.
Especial... Ser especial és no seguir el canon que imposa la societat del moment? És tindre sensibilitat per coses que normalment ningú li dona cap importància? És posseïr aquell don de "donar" sense esperar res a canvi? No deixar-se manipular pel que fa la majoria? Ser ferm en la teua forma de ser sense canviar-la per agradar a algu o per ser acceptat en la societat? És, com deia el meu amic Plató, girar l'ànima cap al món de les Idees?
Bé, potser estic obsoleta per a la societat en què vivim. Però qui ha dit que les coses antiqüades no tenen el seu encant?
Alguns trets de la personalitat que ens distingeixen d'altres persones serien: la calidesa respecte els altres, la inteligència i capacitat d'aprenentatge, l'estabilitat emocional, la seriositat, el domini sobre els altres, el grau de seguiment de la norma, la timidesa, la sensibilitat, la confiança, la imaginació, l'extroversió, la seguretat, l'obertura al canvi, la tendència a la solitud, el perfeccionisme i el nerviosisme.
Especial... Ser especial és no seguir el canon que imposa la societat del moment? És tindre sensibilitat per coses que normalment ningú li dona cap importància? És posseïr aquell don de "donar" sense esperar res a canvi? No deixar-se manipular pel que fa la majoria? Ser ferm en la teua forma de ser sense canviar-la per agradar a algu o per ser acceptat en la societat? És, com deia el meu amic Plató, girar l'ànima cap al món de les Idees?
Bé, potser estic obsoleta per a la societat en què vivim. Però qui ha dit que les coses antiqüades no tenen el seu encant?
Vaig a concluir aquesta disertació casual amb un text que em va passar certa persona i crec que resumix perfectament el que intentava explicar anteriorment.
"La inmensa mayoria de las personas no piensan, y no desean pensar de forma diferente que el resto de sus semejantes; y estos creen sin duda que quieren y piensan autónomamente cuando en realidad solo se limitan a imitar de forma servil y pedestre los pensamientos y voluntad de otros, aportando modificaciones imperceptibles o nulas.
Este servilismo, esta rutina inagotable, fuente del lugar común, esta ausencia de rebelión en la voluntad y esta carencia de iniciativa en el pensamiento de los individuos, son las causas principales de la lentitud desoladorea del desarrollo histórico de la humanidad"
Mikhail Backunin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada