El secreto del éxito en un examen

Voy a revelar el gran secreto de un buen resultado en un examen. Es muy sencillo. Solo ha de seguir los siguientes pasos:

1. No estudiar demasiado el dia anterior al examen para no matar la única neurona que poseen algunos/as :) simplemente leerlo por encima (aunque sea la primera vez que ves los apuntes)

2. Comer varias veces al dia cholocate o en su defecto muffins de chocolate que te prepara tu madre y te manda por correo. (o en su defecto viene a traértelos personalmente :D)

3. Dormir cuando tengas sueño. A media tarde, entrando la noche, en la noche.

4. Hacer descansos de media hora mientras sales a comprar el pan o te comes los mocos tranquilamente en tu casa.

5. Ponerse música de fondo que te motive a estudiar

6. No obsesionarse si hay cosas que no entiendes. Porque es inútil a estas alturas intentar aprendértelas. Si lo consigues se te olvidan otras que ya sabías...  XD

7. Levantarse con una enorme sonrisa el dia del examen. Te asegura el éxito rotundo

8. Y el factor estrella: tener suerte. Pensar en positivo y visualizar las preguntas del examen que te sabes porque saldrán esas y no las que no te suenan de nada.

Dicho esto, voy a dormir un rato, que el muffin me dio sueño...

Tot té un fi

Aquesta entrada va dedicada a aquelles persones que alguna vegada m'han arrancat un somriure de felicitat. Aquells que han fet que em sentira estimada quan estava mal. Qui ho donaria tot sense esperar res a canvi. Qui està al meu costat quan més ho necessito. Aquells que sempre em tiren una mà encara que estiguen lluny. Qui ve a donar-me una abraçada tan sols en una trucada de telèfon...

Aquestes persones saben qui són i ara més que mai m'he adonat que he tingut molta sort per tenir-los. Trobe molt a faltar anar a tocar a la banda i la sarsuela. El aquilino de després de l'assaig i les xarradetes a la porta de ma casa. També a les meues estimades companyes de pis de l'any passat, sense vosaltres... mai res és el mateix. Anyoro les vostres abraçades i quan ens posavem a fer treballs a la taula del menjador. Quan surtiem a caminar per la nit... Tantes coses que em passat juntes, que només recordar-les se'm fan els ulls aigua.

En fi, tot passa... però us anyoro molt a tots. I només dir-vos que us estimo.



Crec que un amic és aquell que està al teu costat quan el necessites i crec que a aquestes altures, sé amb qui puc confiar realment. Gràcies

9,75

Avui és un dia especial

Vomitada d'inici de la setmana 9

Setmana 9. No puc creure que sigui així. El temps em persegueix constantment, i el cap dona voltes per ací i per allà. Em perdo en el projecte, em fico en la maqueta, esbossos del procés, pdf, jpg, illustrator, rhino... Ara toca llums, finestres, materials, estancies. Ens dutxem bé amb el sanex i li premem al enter. Crear máscara de recorte Ctrl+Z, Ctrl+C, Ctrl+V... Imagen, tamaño de imagen... guardar como. Un café, galetes, mal d'esquena. El llit...


Sona l'alarma, són les 3. Vull seguir dormint. Sona l'alarma, són les 4. No puc seguir dormint. Encara no han posat el carrer. Les persones dormen. De sobte, un raig de llum. Ja són les 8? Una ombra. Que només és una paloma a la teulada de la biblioteca... pero sembla que algú m'esta mirant. Juraria que aquell nuvol em somriu, no pot ser. És un somni?

Un punt negre, una idea, un instant, un detall. Un punt de partida. Sóc Laia Pascual i estudio disseny de interiors. Portfolio de una disenyadora. Cd, carátula, blanc, vermell, gris,... troquel? Imposible.

Ara ja està... he aconseguit arribar al punt culminant del procés. Les persones es queden pel camí. Però jo seguiré el meu, com fins ara.



Bona nit

En vez de...

En vez de comprar, coger prestado
En vez de certificado de pérdida de tiempo, título universitario
En vez de sabe como el culo, sorprendente sabor
En vez de paranoia, prevención
En vez de limpiador de conciencia para países ricos, ayuda humanitaria
En vez de feo, simpático
En vez de chiflado, coliflor
En vez de ridículo, peculiar
En vez de granos de pus, acné infantil
En vez de complejo, cirujía
En vez de gasta, invierte
En vez de me gustas, me caes bien
En vez de esclavo, empleado
En vez de incompetente, jefe
En vez de sin vida social, carrera de diseño
En vez de diferente, raro
En vez de cutre, moderno
En vez de tiempo, dinero
En vez de dinero, un libro


En vez de un libro... esto

He perdut el cap

Comencem de nou. Tinc por. No em senc el meu cap. On està? Les mans em palpiten fort, què passa? Novament tinc por. Angoixa que em fa tremolar. Idees que floten. Portes que es tanquen. Mirades que em maten.

Una llàgrima cau al terra. Està tot mullat. Què passa? Una formiga em recorre la cama esquerra. On va? Tinc ganes que algú repire per mi. Obri la boca. Agafa aire. Sent la meua pell. Un mòbil. Una hora. Un instant. Un somriure. Uns llavis. Un marc d'aigua. Una peli. Una orella. Una manta. Ja és tard. Fred. Camí. Aigua. Revista. Una casa. Torna la formiga per la cama esquerra. On va? Encara tinc por. Fa fred. El llit és massa gran. He perdut el cap...


ColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapse
ColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapse
ColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapseColapse

NO ME DONA LA GANA

És necessari saber callar i una obligació saber parlar quan és necessari.

Ningú és perfecte. Però jo sóc la persona més imperfecta del món. Ja no m'agrada tindre etiquetes de cap mena, sóc Laia i punt! Oblidar-se d'alguna cosa és normal, i més si en portes tantes entre mans. No pots jutjar a ningú pels seus defectes o problemes, tots en tenim. El que a mi em passe és totalment responsabilitat meva i de ningú més. Però si algo no tinc és rencor, però si cal me'l construeixo immediatament.

No vull convertir-me en allò que odio, però si és necessari ho faré. Estic absolutament farta que em xafen descaradament simplement per aparentar ser una nena petita e inocent. NO ME DONA LA GANA. M'estic construïnt una corasa poc a poc i més val no l'acabi mai. És necessari fracasar i veure't en la més absoluta misèria per que puguis començar de nou. Enveges, males cares, paraules fredes i punyals a l'esquena. Saber conviure no té preu ("para todo lo demás mastercard").



Per últim, vull donar les gràcies a totes aquelles persones que en algún moment de la meva vida m'han fet sentir una merda, perquè d'aquí uns anys podré ser millor persona. Gràcies per "búscate la vida", "no es mi problema" "eres una mala amiga" "m'agradaria que tingueres el cos de marta" "eres una empollona" "cuatro ojos" "tienes una chincheta en la silla" "tus apuntes estan en la papelera" "a los 40 seras una abuela" "no tienes creatividad" "no te esfuerzas nada" "eres mediocre" "cara culo" "la pérez" "necessites un psicòleg" "no me importas en absoluto" "dones pena".