NO ME DONA LA GANA

És necessari saber callar i una obligació saber parlar quan és necessari.

Ningú és perfecte. Però jo sóc la persona més imperfecta del món. Ja no m'agrada tindre etiquetes de cap mena, sóc Laia i punt! Oblidar-se d'alguna cosa és normal, i més si en portes tantes entre mans. No pots jutjar a ningú pels seus defectes o problemes, tots en tenim. El que a mi em passe és totalment responsabilitat meva i de ningú més. Però si algo no tinc és rencor, però si cal me'l construeixo immediatament.

No vull convertir-me en allò que odio, però si és necessari ho faré. Estic absolutament farta que em xafen descaradament simplement per aparentar ser una nena petita e inocent. NO ME DONA LA GANA. M'estic construïnt una corasa poc a poc i més val no l'acabi mai. És necessari fracasar i veure't en la més absoluta misèria per que puguis començar de nou. Enveges, males cares, paraules fredes i punyals a l'esquena. Saber conviure no té preu ("para todo lo demás mastercard").



Per últim, vull donar les gràcies a totes aquelles persones que en algún moment de la meva vida m'han fet sentir una merda, perquè d'aquí uns anys podré ser millor persona. Gràcies per "búscate la vida", "no es mi problema" "eres una mala amiga" "m'agradaria que tingueres el cos de marta" "eres una empollona" "cuatro ojos" "tienes una chincheta en la silla" "tus apuntes estan en la papelera" "a los 40 seras una abuela" "no tienes creatividad" "no te esfuerzas nada" "eres mediocre" "cara culo" "la pérez" "necessites un psicòleg" "no me importas en absoluto" "dones pena".