El 1985 l'ajuntament de Barcelona va posar en marxa la campanya "Barcelona, posa't guapa", un programa de subvencions per a restaurar els edificis, fonts, places, espais urbans de la ciutat, amb l'objectiu de revaloritzar la ciutat que ja es tenia. Tot i que al darrere d'aquest eslògan hi ha una intencionalitat de reforma urbanística i cívica també, la paraula "guapa" no deixa de tenir un punt fred o frívol. Perquè no és el mateix "ser" que "posar-se" guapa. Quan una cosa és guapa, és guapa d'ànima, pel que conté, pel que és. No només per com es mostra a l'exterior. Igualment una persona guapa no és aquella que més engalanada va, serà guapa per la mirada, pel que transmet, pel que és.
Llavors jo em pregunto... ens em de maquillar tant per posar-nos guapos? Algo guapo no és necessàriament perfecte ni polit, la ciutat per definició és transformació, és caos, és canvi constant. Com diu Manuel Delgado en “Elogi d'un Vianant”, Barcelona ha estat víctima de tècniques empresarials per a fer de la ciutat una marca comercial, que s'ha encarregat de regular i codificar les realitats humanes en què consisteix tota concentració humana, “l’aplicació de principis de reticulació i de vigilància que posessin fi o aturessin l’opacitat i la confusió a què sempre tendeix l’urbà… la intenció de construir una ciutat perfecta, és a dir, una contraciutat” (M. Delgado, 2005).
És aquest afany de guarnir, de tapar, de maquillar, de posar-li un llaç a la ciutat en constant transformació, on la restauració d'un edifici que abans estava degradat no és guapo d'ensenyar, no és la imatge que volem que es vegi de la ciutat. S'ha creat una Barcelona planificada, oposada completament a la definició de ciutat, on s'ha d'amagar tota complexitat urbana, malestar i contradicció, per a donar pas a una ciutat domesticada, atractiva, sempre "guapa", en definitiva una ciutat miratge que pretén ocultar la passió, l'ansietat, la misèria, la ràbia, el forat de la vergonya, el paisatge negat, on sovint es fa "acupuntura urbana" gestionant la ciutat com una gran empresa amb estratègies de marketing urbà, per a vendre millor i més cara la ciutat.
guapa tu! pues mira a lo tonto a lo tonto me he llegit casi tot el blog... i ara que mes puc fer? encara no tinc son! mala siesta m'he pegat! aço no pot ser.. i si me faig un blog? buff i de que podría parlar?
ResponEliminalo que dius no soles pasa a barcelona, es teoria i practica de totes les ciutats del mon o mes be dels seus dirigents. I si nos mira sempre que fan algun event esportiu internacional com se encarregen de amagar lo que no volen que es veja, recurrint a la violencia si fa falta. Com els jocs olimpics de pekin, o el mundial de sudafrica.. que destruien les chavoles dels pobres sense mirament a la vegada que contruien mega-prostibuls per als turistes.
ResponEliminam'encanta el concepte d'"acupuntura urbana", diu molt.
ResponElimina