Amb 2 zoom-out s'ha carregat la peli. El primer zoom-out horitzontal ja m'ha fet mal a la vista... Descifrant-me explícitament que s'estava rodant una peli i que era una capsa falsa amb unes parets desmuntables. Pero el segon zoom-out cenital ja era per a ixir del cine corrent. La capsa tenia 5 metres d'alt, o siga... clarament tota l'angoixa d'estar clautrofòbic tancat en reduïts metres quadrats se'n va a pendre pel cul en 10 segons.
La banda sonora del principi i del final amb petits incisos en els zoom-out anteriors... totalment fora de context. Per al meu gust ho hagués fet totalment sense musica o en tot cas amb una mes apropiada. Crec que imaginar-me a mi en aquella situació m'ha fet pensar com reaccionaria. El protagonista no tenia un grau d'angoixa ni de pànic massa gran...i algú en aquella situació es tornaria mig boig i començaria a passar-li tota la vida per davant pocs segons abans de morir. No s'han explotat massa els plans curts o perspectives distorsionades com les que tindira algú gitat dins d'una caixa de fusta.
Per a ser un mòvil mig trencat i estar varies hores (en el temps de la peli) trucant per telèfon i fent videos li dura bastant la bateria... cosa sospitosa. I que curiós que tingués cobertura la majoria del temps a 3 metres baix terra.
La fotografia macro de la seua cara està ben aconseguida. Els diferents tipus i colors de llums provinents dels diferents elements lumínics que tenia allà donaven molt de joc i realisme a l'escena, masacrada com ja he dit abans pels dos -totalment inadequats- zoom-out.
Tal vegada ha faltat una estona d'anàlisi per part del protagonista per trobar alguna pista en la capsa de fusta... Ja que tenia un llapis podia haver escrit missatges a les parets de la capsa, mai se sap si en un temps serviria de testimoni o d'ajuda per a algo... Grava un video en el movil com a testament pero no es pot confiar en la tecnologia, més val fer les coses artesanalment per si la informatica falla ¬¬'
El director volia gravar una peli on només surtira l'interior de la capsa i el protagonista... i presuposo que amb això volia aconseguir que ens possessim en aquella situació els espectadors i experimentar clautrofòbia, angoixa, pànic i ansietat. Pero com ja he dit i repeteixo per tercer cop, nen,... amb aquestos zoom-out s'ha anat a la merda la teua genial idea. El que em fa pensar... potser no hagués estat mala idea mostrar una secció de la terra que hi havia a sobre de la capsa per sentir més angoixa de saber que no surtirà mai d'allà dins, de ser un public conscient de la situació real on es troba (en lloc de fer un zoom d'unes parets de 5 metres d'alt que no son les de la puta capsa clautrofòbica on no es pot ni moure!!!!)
Una altra opció hagués estat fer tota la peli a dintre de la capsa però al final fer flashos molt ràpids i successius de la seua vida abans d'arribar a aquella situació, dels moments feliços amb la seva dona i fill, com aferrant-se a la por de la obscuritat total, del silenci absolut per a tota l'eternitat. Quan algú pensa que va a morir en 2 segons se li passa tota la vida per la ment i crec que ha faltat aquesta part al final de la peli. Aixi i tot, l'ultima trucada es brutal... m'ha emocionat molt.
Hi han escenes que semblen surrealistes de tant reals que són. Estar en una veritable emergència, en una situació de vida o mort i que s'interposen protocols, trucades en espera, negocis, assumptes estatals i tapaderes asqueroses és penós. Que en 5minuts un video on surt la cara d'un tio secuestrat i a punt de morir en una capsa enterrada en Irak tingui 50.000 visites al youtube... fa que pensar no? Quin valor té la imatge? Quin valor tenen les persones? Negoci? Els milers de civils que han mort, moren i moriràn... Gent innocent que han tingut la mala sort d'estar en el lloc equivocat, sang innocent que mai més veurà la llum del sol.
Hi han moltes coses a analitzar d'aquesta peli, la trobe molt interessant però amb molts fallos imperdonables des del meu punt de vista. Crec que el director no s'ha posat a experimentar una situació real posant-se en una capsa a 3 metres baix terra durant 4 hores i amb un movil i un encenedor, la peli hagués estat molt més realista però si no ho han fet és perque ningú ha tingut els ous de posar-se en aquella situació ja que li quedarien danys psicològics importants de per vida. Possar-se en la pell d'una persona secuestrada en pocs metres quadrats que sap que té moltes papeletes per morir no és fàcil, però ja que té el valor de reproduïr la situació almenys una mica més de realisme. Es centra massa en el movil, potser haguera estat bé que s'acabara la bateria en algun moment o que al protagonista se li dormira una cama o un braç per estar rígid en una mateixa postura (com segurament passaria en la realitat). Tothom en una situació extrema prova tot el necessari per a intentar salvar-se, inclus un ateu podria possar-se a pregar a Deu que l'ampare!
En resum... podria estar parlant moltes hores sobre la peli, tot i que només surt un tio i una capsa durant 90minuts. Podria concluir en que ha estat molt arriesgada la idea però han fallat tantes coses que s'ha quedat a mig camí de tot el joc que podria haver-li donat.
PD:Sé que hi han moltes faltes d'ortografia però no em possaré a repassar-ho tot ja que és molt tard i estic cansada. Perdoneu les molèsties.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada