La resposta era evident abans d'exposar la tesis, però com que sóc una dona valenta... ho havia de dir com ho sentia. Des de que et conec, mai he dubtat de que la teua amistat és sincera i transparent. Amb el pas dels anys, mentre uns han anat allunyant-se i esfumant-se, tu sempre has estat ahi... No tinc cap dubte de que la meua estima cap a tu és de la mateixa intensitat que la teua cap a mi. No calen les paraules per saber això...
Si algun dia he dubtat que l'amistat pot existir, ara no tinc cap dubte. Perque no importen els anys o els kilòmetres que ens separen, l'estima no entén de temps ni d'espai, i tú m'ho has demostrat sempre. Sé que no esperaves aquelles paraules, però així i tot no s'ha fet incòmode, m'has fet sentir tant especial com si la teva resposta hagués sigut una altra. De fet, ni jo mateixa esperava una resposta, encara que no podia evitar somiar, en el fons, que tu senties el mateix.
Pffffff... Pifiada del quinze, en sinceritat de pseudoamic. La veritat es que, continuant en la meua insusual sinzeritat, no sé als demés, però m'hagués encantat que això meu hagueres dit a mi, no em negaria ni de lluny si m'ho diuen els teus grans ulls, estic segur. Però bé, un altre ha sigut l'afortunat. Com tú dius, la vida és així i no l'hem fabricat nosaltres. Bona sort.
ResponElimina