Aquesta entrada va dedicada a aquelles persones que alguna vegada m'han arrancat un somriure de felicitat. Aquells que han fet que em sentira estimada quan estava mal. Qui ho donaria tot sense esperar res a canvi. Qui està al meu costat quan més ho necessito. Aquells que sempre em tiren una mà encara que estiguen lluny. Qui ve a donar-me una abraçada tan sols en una trucada de telèfon...
Aquestes persones saben qui són i ara més que mai m'he adonat que he tingut molta sort per tenir-los. Trobe molt a faltar anar a tocar a la banda i la sarsuela. El aquilino de després de l'assaig i les xarradetes a la porta de ma casa. També a les meues estimades companyes de pis de l'any passat, sense vosaltres... mai res és el mateix. Anyoro les vostres abraçades i quan ens posavem a fer treballs a la taula del menjador. Quan surtiem a caminar per la nit... Tantes coses que em passat juntes, que només recordar-les se'm fan els ulls aigua.
En fi, tot passa... però us anyoro molt a tots. I només dir-vos que us estimo.
Crec que un amic és aquell que està al teu costat quan el necessites i crec que a aquestes altures, sé amb qui puc confiar realment. Gràcies
Segur que ells també t'estimen. El món està ple de gent que estima a gent i mai farien somriure a una persona a la que no estimen. Segur que ells també t'estimen.
ResponElimina