Petits detalls sense importància

Observar és veure i no mirar. M'encanta aturar-me una estona per veure les façanes dels pisos del carrer per on vaig, ja que és una cosa que ningú s'atura per fer-la i és realment molt curiós veure. Quan vaig pel carrer m'agrada observar les finestres de les cases que hi ha llum. Imagino qui deu ser adintre. Potser si és un llum a prop de la finestra hi ha un escriptori i algú està allà, amb l'ordinador probablement, o estudiant alguns apunts de classe. Possiblement tindrà l'habitació plena de coses, amb fulls per damunt del llit i la motxilla al terra, a un costat de la taula. Si pel contrari, els llums venen del sostre imagino una sala d'estar on hi ha gent asseguda o recolzada al sofà, mirant la tele o jugant a la wii. 

Així mateix tinc l'afició d'observar les persones que em vaig trobant pel carrer. L'aparença física és com l' aparador d'una botiga; sempre exposen el millor que tenen per atraure a la gent a entrar i conéixer que hi ha dintre. L'aspecte físic també ens dóna pistes de com és una persona. Ens mostrem als demés tal i com volem que ens vegin. Tot i això penso que els gestos, la mirada o els somriures de la gent diuen molt més que fins i tot les paraules. A vegades, imagino que de cada persona surt una etiqueta flotant virtualment que només jo puc veure on està escrit alguna cosa característica d'ella com: "despistat" "responsable" "divorciat" "enamorat" o "trist".

Quan veig algú amb auriculars se'm passa pel cap una música determinada, segons el seu estat d'ànim, el seu aspecte, la seua actitud. M'agrada veure les finestres del metro i del bus des de fora, ja que adopten un aspecte molt graciós de fotogrames d'una peli quan passen ràpid. 

Però, quan estic molt saturada de feina, m'agrada caminar per un carrer de baixada i anar cada cop més ràpid fins arribar a un punt de volar imaginàriament. Mentrestant aniré escoltant una música amb un ritme accelerat i uns baixos potents, una veu estrident i amb un volum elevat, al mateix temps que miro els ulls de la gent que em ve per la vorera en sentit contrari de la marxa que jo porto. O sino, l'altra opció que m'encanta és anar amb bici per un carrer amb pendent descendent i notar el vent fred a la meua cara.