Ahir vaig fer la mudança al nou pis. El dimecres al matí vaig estar buscant capses de cartró per a empaquetar totes les meves coses. El dimecres va estar un dia prou cansat, ja que vaig posar tota la meua vida d'un any dintre de capses, però no podia imaginar com seria el dijous fins avui que he recollit les conseqüències... Estic tant i tant cansada i em fa mal tot el cos que no puc ni dormir, i mira que això ja és greu en mi! (Tinc gana i he anat a la cuina a per un iogurt).
Ahir al matí, em vaig aixecar a les 10. A les 10:30 havia quedat amb Jesús que m'ajudaria en el trasllat. Quan va arribar ens vam disposar a desmuntar els meus mobles i per a això vam treure fora de l'habitació les 15 capses, boses, carpetes, etc. que tenia dins. Un cop desmuntats els mobles ens vam disposar a baixar les coses al cotxe. Comença l'aventura!! Almenys 7 o 8 ascensors plens i pujades i baixades per la rampa de l'entrada per omplir el cotxe per al primer viatge al destí. Tot s'ha de dir que Jesús té un cotxe bastant gran, al que li vam baixar els seients de darrere per tenir més lloc. I ara bé, posar les màximes coses possibles dintre d'un cotxe per optimitzar l'espai és com jugar al tetris però a lo bèstia! A més, en plena Gran Vía de Barcelona aparcar el cotxe en un lloc adient per poder col·locar bé les coses no era gens fàcil, per això el va tindre que aparcar completament damunt la vorera arriscant-nos a pagar 300 euros de multa. Per sort, sols vam rebre les crítiques de múltiples vianants que ens malaïen sense mirament.
Cotxe a rebentar i baixada dificultosa de la vorera amb algun accident de colom no dessitjat. I aconseguim dirigir-nos a destí. La Claudia (la noia que m'havia d'esperar al nou pis per obrir-me la porta) es va donar a la fuga! Ni responia al mobil, ni el timbre, ni les trucades de la Mercè (l'arrendatària) que estava prou disgustada, la pobra. La Claudia és la noia que se'n va del pis i en el seu lloc entro jo (sort que és la que se'n va!!! Sino imaginat viure amb gent així de despreocupada i fresca). El Ramón (el fill de la Mercè i el meu company de pis) estava a classe, la Sandra (l'altra companya de pis) estava de viatge, la Mercè al treball i la seua parella a l'hospital treballant també. La Mercè i la seua parella viuen a l'àtic del mateix edifici on vaig a viure jo. Llavors, la única solució possible era trucar a la dona de la neteja de la Mercè perquè m'obrira l'àtic i anar deixant allà les meues capses.
Així ho vam fer... em va obrir i vam anar pujant les capses. Jesús les treia del cotxe i me les deixava a l'entrada. Jo anava arrossegant-les per la rampa i col·locant-les a l'ascensor i viatge cap a l'àtic! Arrossegada de capses fins deixar l'ascensor buit i arrossegada de capses fins al pis de la Mercè... Així 5 o 6 cops amunt i avall.
Bé, eren les 14:00 i ja no podíem més... Vam anar a dinar morts de gana. A les 15:00 vam tornar cap a casa per al que seria el 2n i últim viatge cap a la direcció de destí. Tot s'ha de dir que amb la panxa plena es treballa pitjor... Bé, el que pensàvem que eren 4 tonteries de no res... vam tornar a omplir el cotxe fins a tal punt d'haver de portar coses damunt meu i un pal de neteja a sobre dels nostres caps, a modo de radar... No podíem para de riure!! Va ser tota una odisea, semblava que en qualsevol moment el cotxe explotaría i surtirien disparades totes les coses pels aires! Per sort això no va passar... sino vaja gràcia haver de tornar-ho a col·locar tot un altre cop... em moro!!
GPS i ens dirigim a la destinació igual que pel matí. Però amb l'agravant d' haver-se fet fosc i que hi havia el doble de cotxes que a les 12 del mig dia. Ens vam equivocar i vam entrar en un carrer sense surtida! Amb el retrovitzor del mig inutilitzat (per no veure ni papa!) vam fer l'intent de surtir d'allà amb les meues indicacions des de fora del cotxe. Ho aconseguim amb èxit sense accidentar a cap vella! I després de donar 3 voltes, entrem al carrer correcte! Aparca el cotxe davant d'una parada de bus de barri (no hi havia un altre lloc) i fem el mateix procediment que pel matí però aquesta vegada tenim sort i m'obrin el pis correcte. Ho vaig deixant tot allà fins que buidem el cotxe. Arriba la Claudia a casa (la que m'havia d'obrir el pis al matí) i només es digna a dir: "Uiiii cuantas cosas traes no? Buenooo dejo mis cosas por ahi porque como tengo pagado hasta el 31 las puedo dejar! Aunque yo hasta el 6 de enero no regreso. Chao chao, me voy que mi vuelo sale en una hora! Aquí te dejo las llaves del piso!" Será posible! Ni unes disculpes falses em va donar! Bueno, la Mercè ja em va dir que estaven molt disgustats amb ella, que s'havia portat molt malament i era una cara-dura.
Eren les 18:30 de la tarda. Em despedeixo de Jesús per a que el pobre pogués anar-se'n a casa, que encara li quedava una hora de viatge!
Em dirigisc a pujar a l'àtic i vaig traient d'allà tot el que vaig col·locar al matí... Ara només ho havia d'arrosegar fins a l'ascensor i baixar-ho al pis corresponent. Arrossegar-ho fins a l'entrada del pis i després fins a la meua habitació. 5 o 6 cops així fins que dalt no quedava res. Ara la Mercè estava a casa. Va baixar a ajudar-me a netejar coses i buidar algun armari per deixar-me més lloc. Jo mentrestant muntava el moble de l'habitació. Seguidament vaig col·locar les capses als armaris i els llibres a la prestatgeria, l'ordinador a l'escriptori i les coses de la cuina al seu lloc. Estava destruïda! La Mercè em va preparar un got de llet calenta amb cola-cao perquè em reanimés una mica.
Bé, després de deixar-ho tot organitzat dins dels armaris (encara que quan torne he de treure tot el que hi ha en les 9 capses que tinc encara per obrir) em vaig despedir de la Mercè i me'n vaig anar cap a casa, baixant al contenidor les capses de cartró que ja havia buidat. Com que estava tant malament i feia fresqueta al carrer, vaig agafar una decisió arriscada... Anar-me'n a casa a peu. Vaig trigar 3 quarts d'hora en arribar i sort que les meues cames anaven per inèrcia i el carrer feia baixada...
Arribo a casa a les 21:30 i em poso a netejar la brutícia que havia quedat a l'habitació. Pose al microones un got de llet amb cereals per a sopar. Després d'aquest dia... Només volia possar-me al llit i oblidar-me del mon.
Tot i això... Balanç del dia: positiu!!
PD: Gràcies a Jesús per tot el que m'ha ajudat, d'això se'n diu vertadera amistat, sense cap mena d'interessos! Ha sigut una experiència inoblidable i plena d'aventures i moments divertidíssims!! Un petó molt gran
PD2: Ara són les 7:15 del matí... em fa mal tot el cos, però no puc dormir... què faig???
