Basta

Y de repente sentir unas ganas locas de aire fresco. Pero más bien del tipo "refresh".  Caminar por países ajenos, siempre a la expectativa de lo que te depara el día siguiente. Descubrir mundo y gente. Sonreír y reírte a carcajadas. 


Porque creo que ya es suficiente... Llega un punto que piensas que algo estás haciendo mal. No se si es mucho pedir poder compartir espacio vital con gente normal. Si no lo vives en tu propia carne no puedes llegar a entender hasta dónde puede llegar la estupidez humana, el respeto y la relación dialéctica. A mi los cócteles mejor en el bar, gracias.

La vida se podría resumir en:

Tener capacidad de crear planes B, para cuando te falla el A


La capacidad de que los planes B sean un éxito, es directamente proporcional a nuestro estado emocional después perder la oportunidad del plan A.
Hacer cóctels de A y B no es siempre bueno. Aunque hay excepciones...


Siga atentamente las instrucciones y si tiene algun problema, no lo consulte con ningún amigo.

BARCELONA, POSA'T GUAPA

El 1985 l'ajuntament de Barcelona va posar en marxa la campanya "Barcelona, posa't guapa", un programa de subvencions per a restaurar els edificis, fonts, places, espais urbans de la ciutat, amb l'objectiu de revaloritzar la ciutat que ja es tenia. Tot i que al darrere d'aquest eslògan hi ha una intencionalitat de reforma urbanística i cívica també, la paraula "guapa" no deixa de tenir un punt fred o frívol. Perquè no és el mateix "ser" que "posar-se" guapa. Quan una cosa és guapa, és guapa d'ànima, pel que conté, pel que és. No només per com es mostra a l'exterior. Igualment una persona guapa no és aquella que més engalanada va, serà guapa per la mirada, pel que transmet, pel que és.

Llavors jo em pregunto... ens em de maquillar tant per posar-nos guapos? Algo guapo no és necessàriament perfecte ni polit, la ciutat per definició és transformació, és caos, és canvi constant. Com diu Manuel Delgado en “Elogi d'un Vianant”, Barcelona ha estat víctima de tècniques empresarials per a fer de la ciutat una marca comercial, que s'ha encarregat de regular i codificar les realitats humanes en què consisteix tota concentració humana, “l’aplicació de principis de reticulació i de vigilància que posessin fi o aturessin l’opacitat i la confusió a què sempre tendeix l’urbà… la intenció de construir una ciutat perfecta, és a dir, una contraciutat” (M. Delgado, 2005).

És aquest afany de guarnir, de tapar, de maquillar, de posar-li un llaç a la ciutat en constant transformació, on la restauració d'un edifici que abans estava degradat no és guapo d'ensenyar, no és la imatge que volem que es vegi de la ciutat. S'ha creat una Barcelona planificada, oposada completament a la definició de ciutat, on s'ha d'amagar tota complexitat urbana, malestar i contradicció, per a donar pas a una ciutat domesticada, atractiva, sempre "guapa", en definitiva una ciutat miratge que pretén ocultar la passió, l'ansietat, la misèria, la ràbia, el forat de la vergonya, el paisatge negat, on sovint es fa "acupuntura urbana" gestionant la ciutat com una gran empresa amb estratègies de marketing urbà, per a vendre millor i més cara la ciutat.

Anuncio de alquiler de habitación

Como podéis comprobar en la foto de 343 megapíxels, la habitación dispone de cama individual, mesita de noche (aunque también puede usarse de día), mesa para estudiar/trabajar y para aguantar los bolis, armario y cajonera. Todo nuevo a estrenar, eso sí, del ikea. La habitación es interior pero tiene una gran ventana por donde entra un 76,6% de luz natural. El piso tiene un baño, una cocina con lavadora, microondas con condensador de flujo, horno con pirólisis y nevera no-frost ****. El salón es suficientemente grande como para jugar un partido de tenis doble y tiene un pequeño balcón por dónde se cuelan las pelotas. El piso está perfectamente ubicado, lejos de conflictos bélicos como los de Iraq, Chechenia o Afghanistan y solamente a 7 minutos 36 segundos de Plaza España y 4 minutos 26 segundos de la parada de metro línea verde de Poble Sec, si tomas EPO o anabolizantes seguro que tardas menos. El barrio es muy tranquilo (es como si fuera el hermano pequeño de Gràcia, calles peatonales y plazas), y a unos 500 metros (0’7 millas), se encuentra el famoso Mercat de St Antoni (información gratuita incluida en el precio de la habitación).

Yo soy una chica trabajadora con proyectos de estudios, y tengo entre 29 y 30 años. Siento no querer ser más concreta pero una dama nunca revela su verdadera edad. Se buscan personas que sean respetuosas con el resto de compañeros y con el medio ambiente, que sean limpias (al menos en las zonas comunes). Tampoco hacemos distinción de religión (si eres de la cienciologia sí). El coste mensual es de 350€. El precio no incluye gastos como gas, agua, electricidad o internet. Para entrar se debe abonar el importe del mes y un mes de fianza que se devuelve cuando se abandona la habitación (siempre avisando con un mes de antelación) si todo está en buenas condiciones y no se encuentra uranio en su interior.

No són més dites valencianes... són conclusions d'avui en format de dites

Mira,... no se perque tinc ganes de llançar aço al vent, i només me ix en frases fetes!


A veces pagan justos por pecadores!

Tens la cara més dura que un adoquí!

Qui no pot segar espigola...

Més val perdre que més perdre!

a Víctor

Necessite a gent com tu tio! Gent que li agrade parlar de idees, concepte, briefing, intercanvi d'opinions. Aquell joc de dialèctica telefònica del qual amb l'intercanvi d'idees generàvem un concepte potent. Gent amb ment desperta i oberta a tot. Gent activa i amb ganes de pensar! Aquell seguit de tonteries que porten a trobar idees genials, les quals sense un intercanvi de paraules i pensaments exterioritzats no surten del inconscient a la part més externa del cervell. El que jo dèia et portava a pensar algo que jo no havia discurrit i a l'inrevés. Enriquint el nostre procés d'aprenentatge i percepció de la realitat de punts de vista diferents. Fins arribar al moment clau: moment màgic i bonic: Una idea de concepte

Trobo molt a faltar aixo de tu. No ho he trobat amb cap persona més i crec que és tant difícil tornar-ho a trobar que fa que la teua pèrdua siga irremplaçable...

BURIED

Amb 2 zoom-out s'ha carregat la peli. El primer zoom-out horitzontal ja m'ha fet mal a la vista... Descifrant-me explícitament que s'estava rodant una peli i que era una capsa falsa amb unes parets desmuntables. Pero el segon zoom-out cenital ja era per a ixir del cine corrent. La capsa tenia 5 metres d'alt, o siga... clarament tota l'angoixa d'estar clautrofòbic tancat en reduïts metres quadrats se'n va a pendre pel cul en 10 segons.

La banda sonora del principi i del final amb petits incisos en els zoom-out anteriors... totalment fora de context. Per al meu gust ho hagués fet totalment sense musica o en tot cas amb una mes apropiada. Crec que imaginar-me a mi en aquella situació m'ha fet pensar com reaccionaria. El protagonista no tenia un grau d'angoixa ni de pànic massa gran...i algú en aquella situació es tornaria mig boig i començaria a passar-li tota la vida per davant pocs segons abans de morir. No s'han explotat massa els plans curts o perspectives distorsionades com les que tindira algú gitat dins d'una caixa de fusta.

Per a ser un mòvil mig trencat i estar varies hores (en el temps de la peli) trucant per telèfon i fent videos li dura bastant la bateria... cosa sospitosa. I que curiós que tingués cobertura la majoria del temps a 3 metres baix terra.

La fotografia macro de la seua cara està ben aconseguida. Els diferents tipus i colors de llums provinents dels diferents elements lumínics que tenia allà donaven molt de joc i realisme a l'escena, masacrada com ja he dit abans pels dos -totalment inadequats- zoom-out.

Tal vegada ha faltat una estona d'anàlisi per part del protagonista per trobar alguna pista en la capsa de fusta... Ja que tenia un llapis podia haver escrit missatges a les parets de la capsa, mai se sap si en un temps serviria de testimoni o d'ajuda per a algo... Grava un video en el movil com a testament pero no es pot confiar en la tecnologia, més val fer les coses artesanalment per si la informatica falla ¬¬'

El director volia gravar una peli on només surtira l'interior de la capsa i el protagonista... i presuposo que amb això volia aconseguir que ens possessim en aquella situació els espectadors i experimentar clautrofòbia, angoixa, pànic i ansietat. Pero com ja he dit i repeteixo per tercer cop, nen,... amb aquestos zoom-out s'ha anat a la merda la teua genial idea. El que em fa pensar... potser no hagués estat mala idea mostrar una secció de la terra que hi havia a sobre de la capsa per sentir més angoixa de saber que no surtirà mai d'allà dins, de ser un public conscient de la situació real on es troba (en lloc de fer un zoom d'unes parets de 5 metres d'alt que no son les de la puta capsa clautrofòbica on no es pot ni moure!!!!)

Una altra opció hagués estat fer tota la peli a dintre de la capsa però al final fer flashos molt ràpids i successius de la seua vida abans d'arribar a aquella situació, dels moments feliços amb la seva dona i fill, com aferrant-se a la por de la obscuritat total, del silenci absolut per a tota l'eternitat. Quan algú pensa que va a morir en 2 segons se li passa tota la vida per la ment i crec que ha faltat aquesta part al final de la peli. Aixi i tot, l'ultima trucada es brutal... m'ha emocionat molt.


Hi han escenes que semblen surrealistes de tant reals que són. Estar en una veritable emergència, en una situació de vida o mort i que s'interposen protocols, trucades en espera, negocis, assumptes estatals i tapaderes asqueroses és penós. Que en 5minuts un video on surt la cara d'un tio secuestrat i a punt de morir en una capsa enterrada en Irak tingui 50.000 visites al youtube... fa que pensar no? Quin valor té la imatge? Quin valor tenen les persones? Negoci? Els milers de civils que han mort, moren i moriràn... Gent innocent que han tingut la mala sort d'estar en el lloc equivocat, sang innocent que mai més veurà la llum del sol.

Hi han moltes coses a analitzar d'aquesta peli, la trobe molt interessant però amb molts fallos imperdonables des del meu punt de vista. Crec que el director no s'ha posat a experimentar una situació real posant-se en una capsa a 3 metres baix terra durant 4 hores i amb un movil i un encenedor, la peli hagués estat molt més realista però si no ho han fet és perque ningú ha tingut els ous de posar-se en aquella situació ja que li quedarien danys psicològics importants de per vida. Possar-se en la pell d'una persona secuestrada en pocs metres quadrats que sap que té moltes papeletes per morir no és fàcil, però ja que té el valor de reproduïr la situació almenys una mica més de realisme. Es centra massa en el movil, potser haguera estat bé que s'acabara la bateria en algun moment o que al protagonista se li dormira una cama o un braç per estar rígid en una mateixa postura (com segurament passaria en la realitat). Tothom en una situació extrema prova tot el necessari per a intentar salvar-se, inclus un ateu podria possar-se a pregar a Deu que l'ampare!


En resum... podria estar parlant moltes hores sobre la peli, tot i que només surt un tio i una capsa durant 90minuts. Podria concluir en que ha estat molt arriesgada la idea però han fallat tantes coses que s'ha quedat a mig camí de tot el joc que podria haver-li donat.


PD:Sé que hi han moltes faltes d'ortografia però no em possaré a repassar-ho tot ja que és molt tard i estic cansada. Perdoneu les molèsties.